Les veus de la nostra infantesa

Estándar

La sèrie de la teva vidaHi ha veus que esgarrifen però només unes poques les duus sempre amb tu. Això és el que succeeix amb Bola de Drac. Com a materialització d’aquest sentiment, en Marc Zanni i en Joan Sanz van decidir escriure La sèrie de la teva vida (2012). Ells ens expliquen experiències del món del doblatge juntament amb la seva relació amb el gran shōnen d’Akira Toriyama. Al llarg de disset capítols, es parla de què va suposar el fenomen Bola de Drac per a dos actors de doblatge que no eren fans de la sèrie. Per tant, el seu testimoni és estrictament des del doblatge. Degut a això, s’incorpora un glossari on s’expliquen termes propis d’aquest ofici com seiyuu o teleprompter. Al final de l’obra, es troben un seguit d’anècdotes dels seguidors del manga. Totes elles són petites mostres que reflecteixen l’empremta que ha deixat en Son Goku a les nostres vides.

En primer terme, cal remarcar que no és habitual que es valori la feina d’un actor de doblatge, ja que no són gaire coneguts pel públic. És cert que se’ls pot reconèixer per la veu però en cap cas se’ls hi demana un autògraf com als actors de cine, televisió o teatre. És a dir, sol tenir més repercussió un actor d’imatge que un de veu. Tot i així, l’èxit de l’animació japonesa fa que aquest esquema es trenqui. Sense la fama del manga d’en Toriyama poca gent sabria posar-li rostre a les veus d’en Goku o en Vegeta. No obstant això, l’èxit de l’anime no és una raó de pes per a l’existència d’aquesta recopilació d’anècdotes perquè en ella també es tracten aspectes sobre el món del doblatge. Per tant, una possible interpretació del text és veure l’equilibri entre un món fictici mundialment conegut i una professió poc reconeguda.

Cada capítol té dues parts on cada autor comparteix la seva experiència sobre un determinat tema. A primera vista, aquest tret pot donar peu a dues lectures de l’obra. D’una banda, podem llegir-la seguint l’ordre del índex. D’altra banda, podem fixar-nos només en les entrades d’en Marc Zanni o en les d’en Joan Sanz. D’aquesta manera, seguiríem dues pautes de lectura diferents. Tot i així, tots dos esmenten les paraules de l’altre. L’exemple més clar és a «El club de fans de Bola de Drac» on en Joan Sanz convida al seu company a parlar de forma detallada sobre aquest tema, la qual cosa trenca amb l’idea de que cada narrador té la seva pròpia veu. Per tant, fent una lectura focalitzada en les intervencions d’un es perdrien referències a la part de l’altre.

Tanmateix, cada anècdota fa que et submergeixis entre faristols i personatges curiosos. El cas més significatiu és el de la veu del Follet Tortuga al qual li dediquen un capítol sencer anomenat «Un nou director, Vicenç Manel Domènech». Segons en Marc Zanni i en Joan Sanz, ell fou un gran actor a la vegada que un rigorós director de doblatge. El seu tret més característic era la seva similitud física amb el personatge que doblava a Bola de Drac. Tots dos eren mestres en la seva matèria i un tarannà únic.

Marc Zanni i Joan Sanz

Un pot seguir una sèrie per la seva trama, els seus personatges o bé perquè es sent identificat amb ella. Malgrat això, el que més ens atrau és escoltar-la en el nostre idioma. Això succeeix amb produccions autòctones, però el doblatge fa que entenguem el que diuen els protagonistes de Mazinger Z, Bola de Drac o One Piece. D’entrada, un producte audiovisual doblat parteix d’una traducció del guió original a la nostra llengua. Alhora, hi ha uns lingüistes que s’encarreguen d’ajustar les traduccions per a què els actors de doblatge puguin sincronitzar el que diuen amb els llavis del ninot. És a dir, el personatge que es dobla. Tanmateix, la normativa lingüística que es transmet mitjançant el doblatge pot enriquir un idioma o bé empobrir-lo. Tot i així, sense la seva tasca un no es planteja com és la seva pronúncia. En aquest sentit, frases fetes catalanes com “diuen que el gos feble borda més que el gos fort” s’han difós perquè un lingüista va proposar que en Vegeta la digués.

Trobo que La sèrie de la teva vida va més enllà d’anècdotes viscudes fa vint anys, ja que aquesta obra representa el canvi d’una època en què el doblatge era desconegut i, de vegades, menyspreat. Veu a veu, aquest paradigma s’està transformant. Fruit d’aquest canvi és el taller M’anima l’anime on s’apropa el món del doblatge a la gent. Abans de publicar el llibre, penso que hagués sigut molt difícil posar en marxa aquest projecte. En canvi, ara és possible. A més, els seguidors de Bola de Drac tenim l’oportunitat de compartir micròfon amb les veus de la nostra infantesa.

                         Si dins teu no tens una sèrie de la teva vida, ves a casa a prendre un got de llet calentona!

mz-js

Anuncios

»

  1. Pingback: Ara fa vint-i-cinc anys de Bola de Drac | Bohemio de Hojalata

  2. Pingback: Veus que no oblidarem mai | Bohemio de Hojalata

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s