L’estiu de 1936

Estándar

imagesBrian Friel és un dramaturg irlandès conegut al panorama anglosaxó amb el sobrenom de ‘Irish Chekhov’. Entre les seves peces teatrals, representades constantment a Broadway, hi destaca Dancing at Lughnasa (1990) que el Teatre del Sol (Sabadell) ha traduït com a Dansa d’agost. Aquesta obra ens parla del que va viure en Michael durant l’estiu del 1936 al poble de Ballybeg (Donegal, Irlanda). Mentre mig món estava en guerra, va succeir un fet que sempre recordarà. Va conèixer al seu pare. Ell vivia amb la seva mare i les seves tietes que escoltaven la ràdio quan funcionava. Tanmateix, aquells dies va tornar l’oncle Jack després de vint-i-cinc anys fent de missioner a l’Àfrica.

En entrar a la sala, es pot trepitjar la gespa del jardí on viuen les germanes Mundy, que evoca una casa de camp acollidora. L’escenografia reprodueix al detall l’espai on succeirà tota la funció. Enmig de l’escenari es troba la ràdio que separa l’interior de la vivenda amb el seu exterior. Aquest objecte esdevé l’eix vital dels Mundy. Al estar espatllada, només funciona de vegades. No obstant això, quan emet cançons les dones comencen a ballar per evadir-se de la seva rutina diària. En conseqüència, es respira un aire de festa. El drama tan sols hi entra quan la ràdio romana en silenci. D’altra banda, Dansa d’agost té dos temps escènics: el de la infància d’en Michael i el present. En aquest sentit, la representació teatral dirigida per en Ramón Ribalta encerta en designar un color de llum pel passat i un altre pel present. Es tria el blau quan en Michael adult ens parla de com va ser l’estiu del 36. En canvi, el groc evoca el que ell va presenciar aleshores.

A més a més, els salts temporals estan pautats per en Michael, interpretat per l’actor sabadellenc Rubén Medina, que aconsegueix atraure l’atenció del públic com un contacontes que explica una historia memorable. Tot seguit, el ritme del seu monòleg transmet l’enyorança del personatge per aquells moments feliços. Per un altre banda, ell només surt a escena quan és adult, ja que al nen només li dona veu. Per tant, el petit Michael és espectador del que passa al estiu de 1936. Paral·lelament, les actrius de l’obra ballen, canten i formen una coral inseparable. Tot i així, quan entra la Kate, interpretada per Montse Noales, no té la intensitat esperada. Afortunadament, la seva interpretació va creixent al llarg de la funció mostrant a una devota religiosa que cuida dels seus sent el timó de les seves germanes. Escena rere escena, s’accentuen els trets del personatge. És a dir, el fet de ser una dona catòlica, apostòlica, i romana.

En definitiva, la posada en escena de Dansa d’agost emfatitza la calidesa de la família a través dels ulls d’un nen, que ja adult, parla amb nostàlgia i tendresa de l’estiu de 1936.

1392513583

Foto de Vicens Serra

Autor: Brian Friel.

Traducció: Guillem-Jordi Graells.

Direcció: Ramon Ribalta.

Intèrprets: Quirze Casablancas (Jack), Jordi Gener (Gerry), Núria Marsol (Agnes), Rubén Medina (Michael), Montse Noales (Kate), Gemma Pellicer (Maggie), Estela Pérez (Rose) i Cristina Suárez (Chris).

Escenografia: José Luís López.

Pintura: José Duro.

Vestuari: Mireia Llatge i equip de modistes del Teatre del Sol.

Il·luminació: Jordi Berch.

Tècnic de cabina: Arnau Vidal.

Efectes de so i fotografia: Vicens Serra.

Auxiliar d’escena: Pere Pau Serracant.

Producció: Josep Garrido.

Adjunt de direcció: Agustí González.

Lloc: Teatre del Sol, Sabadell, estrena 22 de febrer – en cartell.

Duració: 90 minuts.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s