Veus que no oblidarem mai

Estándar

lesveusdelanima (1)Els seguidors d’anime en català quan tanquem els ulls podem escoltar les veus de la nostra infantesa. Darrere d’elles es troben un seguit de professionals del món del doblatge que podrem veure al documental Les veus de l’ànima.  En Mario Guerra i l’Alexandre Hurtado, estudiants de Comunicació Audiovisual de la Universitat Autònoma de Barcelona, són els responsables de crear aquest documental sobre el doblatge d’anime en català.

Com va sorgir la idea de fer el documental?

Mario: La idea neix arran d’haver de fer un projecte de final de carrera. Tots dos som estudiants de Comunicació Audiovisual, i que el projecte fos un documental era el que ens semblava més adequat pel que fa a la quantitat de persones necessàries per al rodatge. El per què de la temàtica, el doblatge de l’anime al català, us ho podrà explicar millor l’Alexandre, perquè la idea va ser seva.

Alexandre: La idea em rondava pel cap fa un parell de Salons del manga i veia que era una opció bastant interessant per la temàtica, pel fenomen que ha mogut aquest món entre els fans i perquè era viable. Per començar a plantejar-m’ho de debò vaig comentar-ho en algun Saló del Manga a en Joan Sanz i en Marc Zanni per saber la seva opinió i, com es van mostrar molt predisposats, la idea va anar agafant forma. Un amic meu sempre diu que quan fas allò que a tu t’agrada ho faràs el millor possible, i que, a més a més, si a tu t’apassiona (la temàtica, el producte audiovisual, etc.) hi haurà molta més gent que és com tu a la que li agradarà.

Teníeu clar des del principi a qui entrevistaríeu?

M: Hi havia alguns entrevistats “obligatoris” per la seva rellevància i relació amb els fans, com el Marc Zanni (Son Goku adult), el Joan Sanz (Vegeta) o el Carles Lladó (Monkey D. Luffy). A més, sempre estan disposats a col·laborar i ser entrevistats, de manera que, si hi accedien, la seva presència al documental era més que necessària. La resta els hem escollit per la quantitat o rellevància de personatges d’anime que han fet i per la seva predisposició. Com és lògic, no tothom està disposat a posar-se a parlar davant d’una càmera per timidesa o manca de temps, així que hi ha hagut casos de gent que volíem entrevistar i no han volgut o no han pogut. A més, vam voler incloure a dues persones que no eren actors de doblatge, sinó una traductora i un assessor lingüístic, per tal de poder parlar amb més profunditat sobre la relació entre el doblatge de l’anime al català i la llengua mateixa.

A: Clar no ho teníem. Vam anar fent una llista de noms que consideràvem que entre tots ens donarien diferents perspectives i experiències per una varietat de temes que volíem tractar. I desprès tocava arribar a contactar amb cadascun d’ells, obtenir alguna resposta i que acceptessin. Per sort tots es van mostrar molt predisposats i fins i tot encantats amb el projecte i de la mateixa forma que hi ha noms que per un motiu o altre no vam poder entrevistar, per sort també n’hi ha d’altres que amb sort i esforç vam aconseguir, i inicialment no crèiem que fos possible.

lesveusdelanima

Abans d’estrenar el documental heu penjat diaris de rodatge a la vostra web. Quin era l’objectiu d’aquestes publicacions?

M: El motiu principal és la naturalesa mateixa del documental; com que es penjaria a la xarxa, vam creure que desenvolupar un suport web era imprescindible. I ja que teníem la web, vam pensar que un diari de rodatge seria la millor manera de poder trobar i involucrar als fans gairebé des del primer dia. La veritat, és una cosa que també ha influenciat en el documental: arran dels diaris de rodatge vam rebre una petició per part de diversos seguidors d’entrevistar l’Albert i la Núria Trifol. Ja ho havíem pensat en un primer moment, però no vam poder contactar amb ells, així que ho vam descartar. Una vegada vam rebre aquestes peticions, vam intensificar els esforços de contactar amb ells i al final ho vam aconseguir.

A: Sobretot per l’experiència del públic. No volíem fer tot el projecte i limitar-nos a que un dia puntual s’estrenés el documental i això fos tot el que veiéssiu. Volíem que durant el procés de producció i de gravacions, tinguéssiu coses a veure o almenys explicar una mica més l’evolució del projecte, com a mínim dels moments més interessants, com eren els dies de les entrevistes.

Teniu alguna anècdota memorable fent les entrevistes?

M: L’anècdota per excel·lència de Les veus de l’ànima no és al llarg d’una entrevista, sinó just abans d’una, la del Mark Ullod. Havíem quedat amb ell en una plaça a Alella, un poble relativament proper a Barcelona, però no gaire ben comunicat en transport públic. Nosaltres vam anar en bus, i per un problema de comunicació amb el conductor no ens vam baixar a Alella, sinó a Teià, un municipi que està a una hora del nostre punt de trobada. Pot no semblar massa, però us assegurem que el trajecte, amb tot l’equipament tècnic a la nostra esquena travessant camins irregulars que pujaven i baixaven, va ser dur, especialment quan ja anàvem a contrarrellotge. Al mig de la nostra particular odissea, l’Alexandre va rebre una trucada, la de la Marta Ullod, actriu de doblatge i germana del Mark Ullod. Havíem intentat contactar amb ella setmanes abans, però no ens havia contestat. Sense haver-ho parlat abans amb el seu germà, ens va trucar per dir-nos que sí, que volia participar al documental. Li vam explicar que estàvem de camí a casa del seu germà i, al final, entre els quatre vam decidir fer una entrevista conjunta als dos germans. Ella va agafar el cotxe i es va plantar a Alella. I la veritat, aquest caos va pagar la pena, perquè va ser una entrevista molt maca.

A: Més enllà d’aquesta anècdota jo em quedo amb el grup de gent i com, a mesura que anàvem fent les entrevistes, moltes petites històries s’anaven connectant, punts de vista que coincidien o noms que sempre sortien (com el de l’entranyable Vicenç Manel Domènech) i llavors vas entenent la profunditat i complexitat del món del doblatge i, sobretot als propis actors. Però si m’he de quedar amb algun record, són totes les xerrades fora de càmera que teníem amb cadascun d’ells abans o després de cada entrevista.

Anuncios

Un comentario »

  1. Pingback: Ara fa vint-i-cinc anys de Bola de Drac | Bohemio de Hojalata

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s