T’anima l’anime?

Estándar
micro

Micròfon. Font: Carles Lladó

Si la resposta és sí, segueix llegint perquè coneixeràs un projecte que t’endinsarà al món del doblatge d’anime en català. Descobreix M’anima l’anime. Els creadors d’aquesta proposta són els actors de doblatge Marc Zanni, Carles Lladó i Joan Sanz que, un dia, van decidir fer un experiment que està canviant la visió que molts tenen del doblatge. Tots tres tenen una llarga trajectòria fent doblatge i assistint a esdeveniments relacionats amb l’anime i el manga. Però, quina història els va unir per a embarcar-se en aquesta aventura?

Quan vau decidir dedicar-vos a fer doblatge?

Marc Zanni: Doncs jo, que sempre m’ha agradat la interpretació, als anys 1989 – 1990 vaig tenir la oportunitat de fer doblatge a l’escola de doblatge de Barcelona també amb els mateixos actors. Vaig entrar i vaig pensar: si m’agafen i ho faig bé o veuen que ho faig bé, doncs intentaré fer-ho i va ser així.

Carles Lladó: jo, a veure, decidir quan vaig voler ser actor de doblatge, sense adonar-me’n una miqueta a casa amb el meu germà trèiem el so de la tele i ens posàvem a fer doblatge. Però, decidir-ho una miqueta més en serio jo crec que va ser cap al any 1994-1995 que vaig començar a anar amb un director de doblatge que em va començar a deixar entrar a la seva sala per veure com es doblava i allà em vaig adonar que deia: ui, potser això és el que m’agradaria fer. I a partir de llavors fins al dia d’avui.

Joan Sanz: Doncs jo més o menys com el Marc, vaig començar a la mateixa època, al 1990. Jo venia d’Olesa de Montserrat de fer teatre amateur a la Passió i després em va anar agradant. Cap als trenta anys més o menys el que feia no m’agradava massa i vaig començar a fer teatre infantil per aquí i per allà i vaig començar a professionalitzar-me una mica. Va sortir la oportunitat de conèixer al Joan Pera i vaig anar a una prova. Llavors era una època en que era més fàcil entrar perquè hi havia més feina i a partir de l’any 90 vaig començar a fer cosetes i anar fent.

Com va sorgir la idea de fer un taller de doblatge?

M.Z: Doncs va ser una mica arrel que vam fer el llibre La sèrie de la teva vida. Ens vam adonar que la gent tenia moltes inquietuds sobre el doblatge i que apart del llibre ens preguntaven coses i ens deien sempre: podem veure el doblatge? I amb la idea de podem veure – home és impossible portar a tothom a veure doblatge – vam dir: fem d’això una experiència en que la gent vagi a veure i que ells mateixos siguin partícips d’una sessió de doblatge com al que li agraden les motos i va a fer carreres a Montmeló. Doncs la idea va ser aquesta. Vam fer un primer projecte, va anar molt bé i ja aquí em sembla que portem set o vuit tallers.

Què suposa aquest projecte per a vosaltres?

M.Z: Home, primer de tot conèixer gent. Gràcies al taller, gràcies als llibres i tot plegat hem conegut a gent fantàstica, nanus que els hi agrada el tema d’anime, que ens adoren, que els hi agrada com ho fem i fem amistats, fins i tot, gent que després te’n vas amb ells a dinar, te’n vas a sopar, els tens en el facebook i hi parles en el facebook. Després, sobretot de veure el resultat, veure que la gent s’ho passa bomba, que s’ho passa molt bé, que vol repetir i això la veritat és una feina que és bastant durilla en l’aspecte en què són moltes hores, que ho fem amb tècnics que porten moltes hores durant tota la setmana i que venen expressament tècnics de so per estar amb els nois. Quan veus que la gent surt amb un somriure i que s’ho ha passat tan bé i que volen repetir, doncs això és molt satisfactori, molt més que qualsevol altre cosa.

C.LL: Jo estic d’acord amb tot això i afegiria que també dignifica la nostra professió perquè també la gent veu quin és l’esforç que s’ha de fer per fer takes, per ser actor de doblatge i també una miqueta és això. Tothom que hi participa doncs també que pugui veure i posar-li cara a la veu que també està escoltant i a aquelles veus que les “idolatra”.

J.S: jo veig que els grups comencen i no es coneixen de res. Estan així una mica freds però acabada una estona que comences a muntar quatre exercicis acaben fent-se amics entre ells, van a sopar junts, volen repetir i per tant és una experiència positiva. Hem fet bastants tallers, portem més d’un any fent-ne i molts grups s’han format i llavors veus que quan s’acaba, tothom vol repetir. Per tant, penso que estem fent una cosa que té una bona relació qualitat-preu. No ho podem regalar perquè evidentment s’ha de fer en un estudi, hi ha unes despeses però tothom considera que és una cosa que, com ha dit el Marc, és una pallissa perquè són moltes hores tot el dia xerrant però acabes bé perquè veus que la gent avança i gent inclús que veus que és introvertida doncs acaba que és tot el contrari. Penso que inclús parlaria de la paraula teràpia, de gent molt solitària que té pocs amics i, ostres, amb el tema del doblatge veus que s’ha convertit en oberta o al menys no tan tancada. Deu tenir alguna cosa que enganxa perquè nosaltres ens satisfà molt veure com la gent evoluciona o gent que et diu: ah, jo no sé si ho faré perquè tinc molta vergonya. Després al final veus que ho fa, ho passes bé i la cara de satisfacció que tenen és impecable i tothom content.

ferran lopez (2)

Sala de doblatge. Font: Ferran Lopez

Al cap d’un any fent tallers de M’anime l’anime amb quines anècdotes us quedeu?

M.Z: doncs a veure, amb les anècdotes, primerament, la sorpresa de gent que no ha fet mai doblatge, la capacitat que tenen de fer-ho, que és molt difícil i et quedes molt sorprès perquè evidentment no ho fan per fer-ho com a professional però si no has fet mai doblatge dius: ostres, quina capacitat tens de sincronia no? O quina capacitat tens d’agafar el personatge. Això ens ha sorprès. També és veritat que són gent molt jove, que molts tenen aptituds o que a molts els hi agrada el món artístic i interpretatiu i això ajuda molt. Per això, de base ens quedem sobtats perquè quan ve un comença a pensar-se que serà un desastre respecte a que no posaran res en boca, que serà molt horrorós, i en canvi, ens sorprèn molt. Gairebé ens ensenyen ells a nosaltres respecte a pensar: coi, quina facilitat que tenen no? I després vam fer un aniversari on vam fer pastís, vam acabar tots bevent cava a la sala, cosa que no és gaire professional, però per celebrar-lo vam fer una mica de festa. Vam fer un sorteig, on vam sortejar una capsa gegant de boles de drac i a la tarda un altre capsa gegant de boles de drac amb tots els participants i qui va guanyar, a sobre de fer el taller, va guanyar gratis una caixa gegant de les boles de drac. Una al matí i una a la tarda. Hem fet sempre diferents coses per animar una mica i també per celebrar i això vam fer-ho amb la gent que va començar aquell primer any. És a dir, els que porten més d’un any fent el taller.

C.LL: estic totalment d’acord amb el que ha dit però també afegiria que a mi m’ha sorprès moltíssim la capacitat de molta gent de que hi hagués mimetisme, de que quan els hi dius una cosa i de seguida els hi dones una indicació de com funciona una miqueta això, de seguida t’han entès. Ha sigut molt ràpid i tenen aquest mimetisme d’imitar tant a l’original. I això a mi m’ha sorprès bastant. I anecdotari no, però el que m’ha sorprès més és com la gent se’n va contenta. Jo no m’esperava que se n’anés tant contenta. Se’n van contents i dius: ostres potser hem fet bé la feina en aquest sentit. I això et dona molta força per continuar fent algun taller més si és possible i així dia a dia.

J.S: Sí, hi ha una anècdota amb una persona que ve que ja ens l’estimem molt i que ve des del principi. Dic anècdota però és un personatge que al principi semblava molt tancat, molt friki però amb tota la tendresa del món. I entre ells mateixos l’han escollit com el president dels tallers. Quan hi ha cursos de matí i cursos de tarda, ell diu: no, jo sóc el president dels del matí! I una noia que semblava que tampoc tenia molts amics deia: no, és que jo sóc la presidenta dels de la tarda! Llavors dos persones que no semblaven ni molt menys que acabessin liderant els grups doncs resulta que el que menys t’ho esperes o que sobre el paper no ho semblava doncs són presidents. Això no vol dir que siguin els que ho facin millor ni molt menys però d’alguna manera han quallat molt bé en l’ambient aquest. Se’n van sortint i han acabat liderant aquest moviment i la gent se’ls estima, els protegeixen. Els altres el reconeixen com a presidents. És com una anècdota perquè diuen: no, és que jo sóc el president. I clar, fa gràcia perquè per facebook també ho diu. Ens recomana molt amb els tallers. Doncs fem-lo president!

ferran lopez (1)

Taula de mescles. Font: Ferran Lopez

Com creixerà M’anima l’anime de cara al futur?

M.Z: doncs la nostra intenció és que creixi, no sabem com ni quan, però la nostra intenció és que creixi perquè la cosa ha començat gairebé com un experiment amb el tema del llibre. I, de mica en mica, ha anat creixent. De moment, el primer projecte és al XX Saló del Manga, com l’any passat que va tenir molt d’èxit, el stand es dirà M’anima l’anime. Allà vendrem productes nous que farem, productes de M’anima l’anime, samarretes, tasses i després tindreu la oportunitat de fer els politons i gravarem felicitacions d’aniversari i tot això. Després, volem muntar una web i ja veurem. Tenim projectes, tenim idees i és una mica la resposta de la gent. Si la gent té ganes de fer coses, nosaltres estem oberts a fer coses. De fet, va començar tot com una mena de projecte i amb els projectes que hem fet ha sortit bé i ha tingut èxit. Si no hagués sortit bé, M’anima l’anime ja no existiria. De fet, al principi el taller no es deia M’anima l’anime. M’anima l’anime va sortir un dia anant a una presentació i fent coses que vam dir: hem de posar un nom a això. Hem de crear un símbol per a que tots parlin d’això. I com ho diem? Tallers no, no sempre fem tallers. I llavors el Carles, que és molt enginyós, conduint venint de Girona va dir “m’anima l’anime” i va quedar així.

C.LL: nous projectes pel taller? Jo crec que seguirà sent l’essència de lo que és el taller, de lo que és M’anima l’anime, de lo que hem estat fent fins ara però jo crec que ja se’ns acudiran coses noves. Perquè per exemple pels antics, per la gent antiga que va començar aquest taller, ja fa un any enrere, jo crec que tenim noves idees que ara no podem dir, perquè si no, no seria una sorpresa. Però tenim noves idees per ells perquè així sigui més amè, més diferent. Només dir que seran coses on ells hauran d’improvisar més però tot per a què sempre s’ho passin bé. Apart de que et vas involucrant més en lo que és el doblatge amb aquesta gent però sobretot ells el que fan és passar-s’ho bé. I crec que serà una evolució continua perquè sempre estem evolucionant en tots els aspectes. Això serà una evolució continua. No sabem cap a on evolucionarem però sabem que evolucionarem. Això segur i seran coses noves.

J.S: Hi ha una maqueta que no està publicada d’una web que no la tenim però sí que tenim disseny del logotip i tenim un col·laborador amb el que hem fet una maqueta d’una web on estem treballant amb tot el material que tenim de fotografies,etc. I és una mica posar en ordre tot aquest material: moltes fotos, molts dibuixos, molts regals i posar-ho en ordre i que algú decideixi cuidar-se una mica en serio de tot això. I llavors hi ha productes com una tassa que vam fer un dia, aquesta de la llet calentona que pensàvem que seria un obsequi només i després: ah, jo també vull la tassa! Resulta que va ser un objecte que a l’últim Saló del Manga va ser l’objecte estrella. I bé, són coses que van sorgint com les dedicatòries que per facebook també ens demanen moltes. I un altre cosa que hem pensat és fer uns vídeos més petits amb dedicatòries molt més ben fetes perquè molta gent per a aniversaris i tot això ens les demanen. I llavors en funció de lo que ofereixi la demanda doncs  acabarem adaptant productes que tampoc sabem ben bé quins seran i nosaltres anem provant coses i lo que més demanda tingui doncs ho incorporarem. Tot això és una mica posar-ho en ordre i al proper Saló del Manga, que serà el tercer gran que farem, ja traurem conclusions i farem un catàleg de coses i traurem ofertes: presentacions en directe, tallers, marxandatge, etc.

M'anima l'anime (1)

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s