Ara fa vint-i-cinc anys de Bola de Drac

Estándar
10997 (1)

Dibuix d’en D.A.C pels 25 anys de Bola de Drac

Ara fa vint-i-cinc anys es va emetre per primer cop en català l’anime de Bola de Drac. Aleshores, ningú sabia que aquells dibuixos japonesos serien la llum que omple de goig els cors de milers de fans a Catalunya i arreu del món. El silenci previ a aquell fet històric el va trencar el opening «Anem-la a buscar» cantat per en Jordi Vila i, tot seguit, les paraules que va pronunciar l’actor de doblatge Joan Velilla (1927 – 1995) van començar l’aventura misteriosa que farien en Son Goku i els seus amics cercant les set boles de drac:

“Fa molt i molt de temps, en una època misteriosa que ningú no ha vist mai ni n’ha sentit parlar, en una muntanya a molts quilometres de qualsevol ciutat, vivia un nen tot sol amb la única companyia de la mare natura” (Bola de Drac, capítol 1, TV3, 15/02/1990, dijous, 17.35).

A partir del 15 de febrer de 1990, molts nens es van aficionar a aquesta sèrie enlluernats per uns personatges que emprenien un viatge iniciàtic que els faria madurar mentre buscaven les esferes màgiques. Aquella peregrinació on els herois de molts infants creixien amb cada obstacle que superaven a les seves vides es va interrompre enmig del combat final del 21è Torneig de les Arts Marcials on s’enfrontaven en Goku i en Jackie-Chun al episodi vint-i-sis. L’endemà, 22 de març de 1990, centenars de nens es sentiren indignats perquè en lloc de continuar amb la lluita aferrissada entre els seus estimats personatges estaven emetent Els Barrufets.

Aquell any encara no existia el programa infantil – juvenil Súper 3, que va néixer l’11 de febrer de 1991, ni la gent tenia ordinadors a casa amb Internet per buscar els capítols que faltaven. La única finestra lluny del món avorrit dels adults que tenien els nens era la televisió que retransmetent Bola de Drac esdevingué una caixa màgica on TV3 era el prestidigitador que feia aparèixer les aventures d’en Goku a la hora de berenar. Per tant, la interrupció d’aquella historia fabulosa plena de llocs fantàstics, combats interminables i personatges que t’ensenyaven el valor de la amistat no es podia acabar enmig d’un torneig. Aquella terrible noticia va entristir a molts membres de la primera generació de fans. Ningú sabia què passaria després de que “el gran Jackie-Chun, el mestre Muten Roshi, ha començat el seu contraatac. El podrà resistir en Goku?” (Bola de Drac, capítol 26, TV3, 21/03/1990, dimecres, 17.35). Segons la web El doblaje de Andalucía, l’anime es va aturar perquè:

“Los primeros 26 episodios se doblaron, tanto en castellano como en catalán, en el estudio de doblaje Dovi S.L. de Esplugues de Llobregat (Barcelona) propiedad de Mario Bistagne Fabregat (26-VI-1925), con la más que probable dirección del veterano actor Joan Velilla […] a finales de 1988”. (El doblaje de Andalucía, El Doblaje Bola de Dragón)

2Per què només vint-i-sis tenint en compte dels 153 que comprèn la primera etapa de Bola de Drac? Probablement perquè ningú sabia que aquest anime fos tan extens ni conegut per generacions de fans. Un nen va aconseguir que es continués emetent en català la obra estrella del Akira Toriyama. Segons va explicar Oleguer Sarnasedas a Catalunya Ràdio, quan el seu fill era al hospital mirava cada dia Bola de Drac i la va trobar sensacional però, el dia després de l’emissió del capítol vint-i-sis, es va queixar al seu pare perquè en lloc d’episodis nous emetien uns altres dibuixos animats. Molts infants angoixats davant d’aquesta situació van trucar als estudis de TV3 preguntant quan continuaria la sèrie.

Sarnasedas, que llavors era el cap de programació de TV3, va veure l’anime que havia meravellat al seu fill, el va entusiasmar i va decidir comprar-ne una nova tongada a un distribuïdor libanès que vivia a Paris degut a que als anys noranta hi havia poca gent que fes negocis amb Japó. Gràcies a aquest contacte, va arribar la segona tanda de capítols. Des de llavors fins la darrera emissió el 27 de setembre del 2001, van anar emetent la obra mestre de Toriyama en paquets de trenta-cinc a quaranta episodis de mitjana de forma seguida havent-hi parades als capítols 107, 146, 181 – 182, 213, 253, 260 i 277. Les retransmissions en català gairebé atrapaven el ritme de les japoneses, la qual cosa feia palès la importància vital que tenia el còmic japonès pel públic. Mai havia succeït un fenomen de tal envergadura.

La gran recepció i seguiment de tot allò que estigués relacionat amb Bola de Drac es va batejar com a Songokumania i esdevingué una manifestació social arreu de l’estat espanyol però amb més intensitat a Catalunya. Concretament, al Mercat de Sant Antoni. Des del febrer de 1990 fins al maig de 1992 no es va distribuir marxandatge oficial ni del manga ni de l’anime. Al no haver-hi, es va crear amb la impressió de fotocopies ampliades d’imatges que procedien principalment de França o del Japó. El lloc on es podien aconseguir era al Mercat de Sant Antoni de Barcelona que s’omplia de fans expectants per a comprar els objectes més exclusius de Bola de Drac. Al reportatge del programa Actual de TV3, un estudiant universitari comenta que adquirir aquests productes va néixer d’un esperit de col·leccionisme degut a la raresa dels articles que es venien a algunes botigues. D’altra banda, alguns aficionats dibuixaven o calcaven imatges que miraven per la televisió quan sortien els seus personatges preferits.

Després de dos anys en antena, al maig de 1992, coincidint amb el X Saló del Cómic de Barcelona, va sortir a la venta la Sèrie Blanca del manga editada per Planeta deAgostini set mesos després va arribar la Sèrie Vermella que començava la trama en el punt en què es trobava l’anime a TV3. D’aquesta manera, el manga es publicava des de dos punts de la historia de Bola de Drac diferents. D’una banda, la primera comprèn 153 números des de que en Goku va conèixer la Bulma fins al combat contra en Freezer. D’altra banda, la segona consta de 58 números que segueixen la saga de Namek fins al final del manga. Com a novetat, aquesta continuació presenta una doble numeració que segueixen l’ordre de l’anterior i afegint-hi la de la nova Sèrie. Totes dues col·leccions incloïen el logotip del Club Súper 3 per recordar que l’anime s’emetia en aquest programa infantil-juvenil.

3

Nº1 de la Sèrie Blanca i Vermella, respectivament.

Degut a que totes dues tirades de còmic japonès van sortir a la venda abans que acabés l’anime a TV3, els fans que duien al dia les historietes en paper coneixen com acabava la història d’en Goku i les boles de drac abans que s’emetés per televisió. Segons fans de la primera generació que van viure aquest boom de primera mà, hi havia un especialista que gravava al Japó els episodis japoneses de Fuji TV i els mostrava als aficionats al Mercat de Sant Antoni. Tenint en compte que aleshores els ordinadors i Internet gatejaven a Catalunya, fets com aquest suposaven una gran proesa que els boladedraquians  agraïen. Allà juntament amb les edicions de el Saló del còmic i el Saló del Manga van ser els llocs on van sortir els primers productes de marxandatge oficial de Bola de Drac.

La dècada dels anys noranta del segle XX van arribar a tot l’estat espanyol centenars de productes sobre Bola de Drac en català, castellà, gallec, euskera i valencià començant per l’anime a televisió, col·leccions de cromos, cards, tazos, bales, roba, figures autentiques i d’imitació, un joc d’escacs, mangues, revistes com Kame, Neko, MangaZone, fan-fictions com Dragon Fall, vídeos, etc. Havent-hi VHS regravables, molta gent en comprava per a emmagatzemar-hi els capítols del anime i les pel·lícules. Tot i així, a la revista dels Súpers, publicació oficial del Club Súper 3, hi publicaven les pel·lícules de Bola de Drac i Bola de Drac Z en un estoig de cartró amb un film per entrega. Curiosament, el color de fons dels VHS de Bola de Drac i els vuit primers de Bola de Drac Z era blanc i vermell respectivament com a als còmics. Quan es va emetre Bola de Drac GT en català, la revista dels Súpers va llançar vídeos amb estoig de cartró que contenien dos episodis de la sèrie. Tanmateix, aquests VHS eren diferents als que Mangafilms i Anime Video van editar en castellà.

Tot allò que es tocat per la fama acaba tenint associacions de seguidors com va succeïr amb el Club de fans de l’Akira Toriyama que es va crear als anys noranta per a reunir als aficionats de Bola de Drac a Catalunya. Ells van ser els primers en trucar per telèfon a en Marc Zanni i en Joan Sanz per a entrevistar-los a la radio del barri de Cerdanyola de Mataró. Segons han declarat els actors de doblatge que van ser les veus d’en Son Goku adult i d’en Vegeta respectivament, allò els va estranyar perquè no era habitual que al món del doblatge es coneguessin als professionals que hi treballen per ser la veu d’uns dibuixos animats. Anys després, aquell fet aïllat va anar seguit d’altres que ells expliquen al llibre La sèrie de la teva vida juntament amb dades com on es doblaven els capítols de Bola de Drac o l’embolic que hi va haver amb les traduccions franceses dels guions que els hi arribaven d’aquest anime.

Quelcom se sap que és notori no només per les critiques favorables sinó també per les protestes negatives. En el cas de l’obra més coneguda de Toriyama, hi van haver moltes veus en contra de la seva retransmissió a Catalunya. Les més habituals eren la de pares i mares que creien que aquells dibuixos endimoniats plens a vessar d’escenes de violència convertiria als seus fills en uns perdularis. Als diaris hi arribaven cartes que transmetien aquests tipus de missatges fent perillar l’existència de la sèrie al canal autonòmic català. Les manifestacions negatives respecte a aquests dibuixos japonesos va protagonitzar un debat al Parlament de Catalunya sobre si s’havia de permetre que els infants miressin les lluites en les que en Goku i els seus amics hi participaven. Al capdavant d’aquesta postura hi havia Josep Antoni Duran i Lleida tal i com es pot comprovar al exemplar del diari La Vanguardia del 11 d’agost de 1995. En conseqüència, Bola de Drac va passar d’emetre’s setmanalment per fer-ho només els caps de setmana. Aquesta situació, segons han comentat en varies ocasions Zanni i Sanz, es va mantenir durant molts anys.

Després de onze anys en antena, de doblar-se 153 episodis de Bola de Drac, 291 de Bola de Drac Z, 64 de Bola de Drac GT, 2 especials de televisió i 11 pel·lícules emeses als diferents canals de TV3 per Nadal, el 27 de setembre de 2001 es va acomiadar l’anime que va obrir de bat a bat les portes del manganime japonès. El K3 deia adéu Bola de Drac. Com a comiat, el programa juvenil 3XL va preparar un reportatge on un seguit de persones relacionades amb aquest anime durant aquests onze anys van parlar sobre el impacte que va tenir sobre la societat catalana i sobre ells mateixos. Tots coincidien en què en el futur Bola de Drac es veuria com quelcom nostàlgic o que la canalla no en faria cas. Fa catorze anys d’aquestes declaracions. S’han complert?

4

Autor de la imatge: @HECTOR4

No. És cert que aquesta obra es veu amb nostàlgia pels que la vam gaudir essent infants a la dècada dels noranta del segle passat. Tot i així, aquest còmic japonès està vivint una segona edat d’or que continua la primera. Del 2001 al 2011 no hi va haver cap capítol en català a cap canal de televisió a Catalunya. No obstant, al 2002 Mangafilms, que havia distribuït les pel·lícules del anime en VHS, les va editar en DVD. Prèviament, Planeta deAgostini va posar a la venta peces d’escacs de Dragon Ball Z amb fitxes dels personatges i després va llençar al mercat figures de Dragon Ball GT que anaven acompanyades de textos que donaven informació sobre el món fictici de Dragon Ball. Es podria dir que els productes de Planeta deAgostini i els DVD dels films van ser un punt d’inflexió entre totes dues etapes, ja que la darrera emissió de Bola de Drac GT era recent i fins el 2011 no va tornar. Entremig hi van haver fans que van lluitar per a què l’anime tornès a la televisió.

D’altra banda, Salvat va publicar per entregues les pel·lícules de Dragon Ball en català, castellà i euskera al 2002 imitant les que havia distribuït Mangafilms al mateix any. Més tard, va presentar en 51 volums els 153 episodis de Dragon Ball en castellà, català, euskera, gallec i portuguès al 2005. Al any següent, Mangafilms faria el mateix tenint més èxit degut, probablement, a que els vídeos es podien comprar sense subscriure’s a cap col·lecció i estaven disponibles a la majoria de botigues. La resta d’etapes de la sèrie no las va poder editar Mangafilms, ja que l’empresa Avanzit la va comprar. Així va ser com Selecta Visión començà a publicar els DVDs de Bola de Drac Z, Bola de Drac GT remasteritzats. Des de llavors, ha reeditat el que s’havia fet prèviament en diversos formats així com ser qui ha adquirit la llicencia de la pel·lícula Dragon Ball Z: Battle of Gods (2013) que es va estrenar al maig de 2014 a cinemes de tot Catalunya en català i castellà i posteriorment a la resta d’Espanya en castellà.

Mentre tot això succeïa, hi havia una forta demanda per a què el millor anime en català dels últims temps tornès a la graella televisiva. Al segle XXI això encara era un somni pel que alguns lluitaven. Altres es van animar a crear pàgines webs dedicades a la seva sèrie preferida en diversos idiomes. Així van néixer Boladedrac.cat, Mundo Dragon Ball i moltes més que any rere any navegarien pel mar de la xarxa així com d’altres més noves com Bola de Dragón Z, Dragon Ball Dream, Dragon Ball 2nd Epoque, El comentarista de El manga i la pàgina de Facebook Els insults d’en Vegeta han enriquit el nostre català. En aquest darrer projecte les paraules malsonants d’un personatge que pretén destruir a en Goku i el seu planeta però que acaba essent el seu millor amic esdevingueren tant importants com per a homenatjar-les. Tanmateix, es van sumar al registre lingüístic de centenars de catalanoparlants. A més a més, pàgines com Youtube s’omplien de vídeos que reunien el vocabulari característic del príncep dels guerrers de l’espai. El que va ser més sorprenent va ser quan al 2009 un home va donar rostre al guerrer orgullós que molts admiren. Ell és en Joan Sanz Bartra conegut com a l’actor de doblatge que va donar veu a en Vegeta. Aquella revelació es podria considerar com el tret de sortida per a la segona edat d’or de Bola de Drac a Catalunya.

Arran d’aquest fet alguns grups de fans van contactar amb actors de doblatge les veus dels quals no oblidarien mai. Al podcast de Can Pixa hi van entrevistar a uns quants, al Videofòrum del 3 de març de 2012 hi van convocar a alguns i honrar als que ja no hi són. Aquests dos esdeveniments van succeïr després de que el 19 de setembre de 2011 en Goku tornés a casa. Aquell dia començava Bola de Drac Z Kai. El somni de molts fans es va fer realitat. Fruit d’aquest revifament de la sèrie, TV3 va tornar a emetre les tres etapes de Bola de Drac que encara avui, quatre anys després, continua amb innumerables repeticions que omplen de goig a petits i grans.

5

DVDs de les pel·lícules de Dragon Ball (Mangafilms), 1r DVD de Dragon Ball (Mangafilms), 1r DVD de Dragon Ball Z (Selecta Visión), 1r DVD de Dragon Ball GT (Selecta Visión), 1r DVD de les pel·lícules de Dragon Ball (Selecta Visión) i 1r DVD de Dragon Ball (Selecta Visión). Font de les imatges: Zona DVD.

Més enllà quan, com i on es va difondre Bola de Drac a Catalunya, cal recordar que els nens de les primeres generacions han crescut i no només fent pàgines webs o coneixent en persona als seus ídols sinó també convertint-se en artistes. Per a molts de nosaltres les aventures i desventures d’en Son Goku i la seva colla ens han inspirat per a perseguir les nostres metes sense mirar enrere i sabent superar les adversitats que ens hi trobem. Parlo de creadors que inspirats en les ensenyances d’en Goku estan fent allò que els fa vibrar d’alegria. Hi ha dibuixants com en D.A.C o en Nacho Fernández, autor de Dragon Fall, que van viure de petits la Songokumania i que com a adults s’han tornat experts en còmics nipons i joves autors que amb els seus estris es van fent un lloc al món del art. Tanmateix, n’hi ha d’altres que amb el cosplay han dut la pell dels herois i heroïnes que tant estimen com és el cas de la Wembley Andrea i els cosplayers que a la XVIII edició del Saló del Manga (2012) van aconseguir el Record Guinness de persones disfressades de Dragon Ball amb 307 participants.

Bola de Drac també ha influït en la música catalana. La lletra del primer opening «Anem-la a buscar» cantat per en Jordi Vila es camufla a la cançó «Per mars i muntanyes» del grup Els amics de les arts i els Estopa canten de vegades aquella sintonia que van escoltar una tarda de febrer del 1990. Alguns fans també fan vídeos per venerar el seu estimat anime com en els que hi vaig participar pel 30è aniversari del manga al Japó o el documental Les veus de l’ànima que van realitzar dos estudiants de Comunicació Audiovisual a la UAB i que s’endinsa en el món del doblatge en català on Bola de Drac hi té un paper important. Tots nosaltres, dibuixants, cosplayers, músics, aficionats que editen vídeos i documentalistes som boladedraquians.

Durant un quart de segle els nens d’ahir hem crescut seguint les ensenyances que Bola de Drac ens ha regalat durant tots aquests anys. Hem après a valorar l’amistat, a defensar tot allò que estimem i a ser valents. Gràcies a l’ús de la llengua catalana que fa el doblatge en català s’han rescatat mots i expressions perdudes de la nostra llengua que a través dels renecs d’en Vegeta han ressuscitat. Al tancar els ulls, recordo milers d’anècdotes entranyables d’aquells anys i del present que continuen sorgint en el riu del temps. Les noves tecnologies han permès que molt fans es coneguin i comparteixin experiències de la sèrie de la seva vida així com els ha ofert la possibilitat de parlar per Internet o en persona amb els actors de doblatge que durant la infantesa van ser les veus que ens van guiar en aquest viatge anomenat vida. Ara fa vint-i-cinc anys de l’estrena de Bola de Drac a TV3 i als salons del Manga cada cop hi ha més nens i adults que porten cosplays de Dragon Ball, que compren els productes més nous o que hi van per parlar sobre les últimes novetats sobre la historia d’un nen que vivia sol fins que un dia hi va arribar una noia que li va ensenyar com era el món més enllà de la muntanya Paoz. Moltes gràcies Bola de Drac per aquests anys plens d’alegries i dificultats superades!

Bibliografia

La Vanguardia, 11/08/1995, p. 17.

El meu més sincer agraïment a Z Senshi Son que m’ha proporcionat dates exactes sobre el principi de Bola de Drac a Catalunya.

6

Record Guinness de 307 cosplays de Dragon Ball al XVIII Saló3533 del Manga de 2012.

Anuncios

»

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s